Promocions Rugby

Ja apart d'estudiar magisteri, com molts de vosaltres, i juga a rugby també treballo per la fundació Pasqual que s'encarrega que els nens i joves rebin una breu informació i valors del rugby.
Aquesta fundació és va fundar a favor d'un jugador del BUC que va morir al camp durant un partit, els seus companys la van fundar perquè un dels seus somnis era que el rugby estigues a l'abast dels nens perquè poguessin aprendre grans valors.
Avui dimecres dia 30, em va tocar anar a l'escola PIA Sarrià, a ensenyar a nens de 2 a 1 d'ESO, que era aquest món anomenat rugby. Totes les classes van agrair la meva participació a classe, vaig intentar introduir metodologies noves que havia après a la carrera i tot va sortir rodo.
Un dels motius perquè vaig voler fer aquesta carrera, era perquè porto dos anys fent aquestes promocions i m'agrada el tracte amb els nens, i el fet que n'aprenguin alguna cosa de tu és una sensació preciosa.

Jornada Rugby Coco's vs UAB

Avui no és dia per explicar algunes interaccions a classe, com molts sabeu faig RUGBY. Estic en un club federat i també em van dir que m'apuntes a l'equip de la universitat que et farà gràcia i tal, em deien, i així va ser des de fa dies sóc cocodril i és molt emocionant.
El primer partit oficial en aquesta lliga universitària i era contra la UAB, la gran majoria de la gent no havia jugat mai en federat i es notava molt en la jugades estàtiques i en el joc global. Va ser un partit bastant fàcil, però a la vegada un d'aquells partits que no tenies ganes de jugar per la gent que hi havia davant. Sort, que en el tercer temps la cosa es va arreglar i vam poder celebrar-ho en condicions i fer una festa grossa. Resultat final 85-3.

P.D: Avui començaven les exposicions sento de veritat companys no haver estat present per veure els vostres excel·lents treballs. Espero poder veure'ls fora de classe. Salut i força!

Escoltem la xerrada d'en Arcadi Oliveras

Avui a classe de societat, família i educació ens han passat un film, es projectava una xerrada d'en senyor Arcadi Oliveras que portava per títol " Que podem fer per una societat més justa, saludable i sostenible?".
Comença dient que la fam en el món és la causa que més morts s'enduu, en 4 dies poden arribar a morir 8000 persones en tot el món. Degut a que en alguns llocs sobra aliments i en altres en falta, ja que la seva distribució és nefasta.
Sobirania alimentària, cal travessar tres camins:

1. repartir bé la terra ( Reforma agrària)
2. Produir allò que  serveix per la alimentació.
3. Posar-hi diners, malauradament aquest món funciona així.

La F.A.O (Itàlia) diu que s'eliminaria la fam si s'invertís 5.000.000 de dòlars entre tots els països rics, però aquest prefereixen fer una injecció de dos bilions set cents mil dòlars a la banca. Es neguen per poder fer que tothom poguí viure millor, però no per rescatar a la banca.
L'ús de l'aigua és excessiu, al Àfrica utilitzen 8 litres per persona i dia, a casa nostra 200 litres per persona i dia; compareu vosaltres mateixos a veure si ho trobeu-ho normal.
Ens parla també de la llei de patents, els medicaments són excessivament cars durant 20 anys a molts llocs del món.
Diu una gran veritat casi acabant la seva exposició que és: " Aquest planeta és insostenible!"
El 71% dels catalans pensen que tenim molts immigrants, però la gran majoria no sap que les migracions reforcen l'economia del país.
Acaba la xerrada, donant unes recomanacions ben senzilles per poder arribar a aquest món utòpic:

• Estar ben informats
• parlar amb molta gent de que l'immigració és bona
• Promoure el consum responsable de tots els béns que tenim

Ultima part semana SAE

Començaré parlant de la meva estància a l'escola  el CIM a Terrassa; molt productiva, la companya de tercer la Linda Camacho ens va ajudar en tot el que vam necessitar. El claustre de professors es va portar molt bé amb nosaltres, inclús ens deien de que acabéssim ja la carrera que falten nois per mestres a primària.
El dimecres va ser molt graciós l'entrada perquè et senties com observat, però als cinc minuts la por se'n anava per donar pas a l'acceptació del grup i una pujada d'autoestima molt alta.
Jo he sigut educat en una escola on  existien els pupitres i s'utilitzava una metodologia totalment conductista, i clar se'm va obrir un món nou on prevalia el treball cooperatiu i el mestre debatia amb els alumnes una cosa impensable en la meva època, era l'arribada de noves metodologies i havia d'obrir la ment per poder rebre tot el necessari.
El segon dia, vam poder presenciar un projecte sobre l'aigua, molt interactiu i feia els nens pensar en els bons usos del aigua i com està sent tractada l'agua a la mediterrània. Em va agradar perquè eren els propis nens que portaven l'iniciativa en tot moment; a mi em va tocar portar el google earth per anar mostrant els nens cada racó de la mar mediterrània, vaig poder utilitzar les TIC!
Per si no l'havia esmentat, vaig tindre la sort d'anar a les pràctiques amb el meu company de classe el senyor Aleix Guitart Gastó..

L'últim dia de la Semana SAE, tots vam escoltar una xerrada del senyor Catiñeira que parlava sobre lideratge, semblava que estava més encaminat per els directius dins d'una escola però no era així.....dins d'una aula tu (el mestre) tindràs que ser un líder actiu d'uns la classe, ja que els nens necessiten models forts a la vida per poder créixer personalment. Una frase que em va agradar va ser que serem com bous, tindrem que tirar de la classe perquè aquesta poguí ser favorable per el bon clima del aprenentatge.

D'aquesta setmana trec moltes coses remarcables per el meu llarg camí per arribar a ser mestre, serà dur però sempre tindre molt presents consells que m'han donat aquesta dies. La part dolenta, que al ser novell tens una certa enyorança per no tornar a veure aquells nens. 

Museu de la xocolata

Com a sortida educativa dintre de la Setmana de la SAE, vaig escollir el museu de la xocolata. Un museu que tenia al costat de casa i que sempre havia tingut ganes d'entrar i provar sort, i mira vaig aprofitar. Em va sorprendre solament al entrar, que em diguessin que aquell edifici havia sigut un monestir caputxí i que havia sigut reformat per poder ser més tard el museu actual i una part pel gremi de pastissers.
Després em van portar per les diferents sales molt impressionants i ben distingides per zones: història, tallers, exposicions,etc.
http://www.pastisseria.com/flash/ambits/ambits.html, deixo aquí el mapa d'àmbits de com està organitzat el museu.
Un espai on quan sigui professor serà un dels lloc on proposaré per portar els meus alumnes. ja que treballes tots els àmbits història i apart tenen tallers on podran treballar amb les seves pròpies mans, que millor que un ingredient que els encanta.
Sincerament, vaig notar que una visita a aquest museu no és el mateix si no vas amb un infant, no gaudeixes tant de la visita.
Per acabar us deixo el vídeo promocional del museu, gaudir-ho i us invito sincerament a passar i tastar el cacau.

Setmana SAE

Aquesta setmana ha sigut bastant interessant, la explicació la dividirem en tres entrades:

Avui, explicarem la taula rodona i l'escola on vaig anar a visitar "Institució Montserrat"

Demà, la sortida cultural que en el meu cas El museu de xocolata

I el pròxim dia,  la meva estada a l'escola el CIM a Terrassa i la xerrada sobre lideratge.

La taula rodona que avui han exposat tres ex-alumnes de blanquerna: la Laia, Mireia i   . Parlaven de les seves sensacions al començar la seva feina; però tots arribaven a tindre molts punts en comú: la importància del treball cooperatiu dins de l'escola, alguns consells per tots els que estem començant i aprofitar el màxim tot els ensenyaments que puguem assimilar durant el nostre aprenentatge a la carrera perquè més endavant ho agrairem molt, la primeres pors als nens i/o als pares i diferents àmbits que no ens preocupem...és més que traiem força d'allà . Per part meva, ha sigut molt productiva i tindre molt present els quatre anys que em queden de carrera els seus comentaris.

Ara toca l'institució Montserrat; està situada al costat de la plaça de Sants, té fàcil accés. Organitzada com si fos un poble, conté l’edifici on abans s’impartien les classes, la masia. Escola de 2 línies: infantil, primària i secundària. Treballs per projectes, importància del treball en grup. Educació com a formació integral, la disciplini per sobre de tot. El català llengua vehicular. Partim dels coneixements previs de l’alumne:”els nens saben molt però ho tenen desordenat”. Escola inclusiva des de fa 3 anys, aparició del suport inclusiu: per poder arribar a tots. Desdoblaments i Agrupaments flexibles. Posseeix Departament d’Orientació, assisteix mestres i pares. Projecte: Altes Capacitats. Tot grup o cicle té un nom extret de la cultura catalana.  Importància Escola Nova + TIC.

Idees claus que configuren aquesta escola: Escola cooperativa, Socialització pares considerats socis de consum, escola catalana i escola verda (projecte 21).

Ovide Decroly

Avui us parlaré d'un altre pedagog que em sembla molt interessant, perquè des de una perspectiva que no és la de mestre troba un mètode totalment eficient per l'estudi del infant. Ell és un metge belga, treball primer amb nens discapacitats amb dèficits sensorials i retard mental.
D'on sorgeix la seva proposta educativa?

• La base de la seva obra és el nen real (observació, experimentació)
• El fonament de la seva didàctica i pedagogia és científic.
• Els principis estan en relació amb la pràctica escolar.
• No vol tancar una teoria, vol mantenir sempre el seu lligam amb l'experiència.
• La seva pedagogia és: biologista, positivista, pragmàtica, diferenciadora, activa i globalitzadora.

Aspectes rellevants del seu model escolar:

• La realitat natural i social és per al nen l'entorn educador
• El mestre orienta el nen per l'aprenentatge en aquest entorn. "Una escola per la vida i per a la vida"
• L'interès és el motor de l'aprenentatge, però ha de variar segons la edat.
• Cal respectar els processos individuals i singulars dels nens.
• Importància de l'aspecte social.

Com molts altres, aquest pedagog es va avançar a la seva època i volia reformar moltes idees sobre l'educació.

Maria Montessori

Em sorprèn que una dona que fos metgessa i professora universitària, és preocupes per la educació dels infants. Però va aconseguir tindre un gran ressò dins la pedagogia de l'època, fundant "la casa dei bambini" utilitzant una pedagogia científica.

La seva filosofia es dividia en: 

• Pla de desenvolupament immanent, d'aquí em va agradar una frase que diu Montessori sobre l'educació: "Aquesta no pot modificar la naturalesa més profunda", dient que la educació pot guiar i completar però no pot modificar al nen interiorment.
• "Hormé" o pulsació innata, tots els infants disposen naturalment d'una capacitat de desenvolupar-se de manera orgànica i espontània.
• L'educació ha de possibilitar l'ambient adequat perquè es produeixi l'alliberament d'allò que porta cada infant.
• El fonament religiós, com qualsevol italià de l'època hi ha un pes important de la religió.

La seva pedagogia era molt diversa, però la podem dividir en quatre aspectes:

• Confrontació amb l'educació antiga, algo que veiem molt present amb molts pedagogs de l'època.
• La importància de la concentració, ella tenia molt present el gran paper de la disciplina en l'educació dels nens.
• Importància de l'activitat autònoma
• Els materials Montessori, un suport al desenvolupament "carril" del desenvolupament normal. Hi han cinc tipus de materials: exercicis de la via quotidiana, material sensorial, material lingüístic, material matemàtic i material per a l'educació còsmica.

Elogi de la Feblesa

Com us vaig dir, aquí teniu el treball d'un llibre que em va canviar la meva percepció de veure les persones que pateixen una discapacitat.

Treball sobre l’Elogi de la febles

a.   Quina evolució va tenint el concepte de “normalitat” al llarg de l’obra?                                 

   Al principi del relat, explica com Alexandre té molta preocupació per arribar a ser “normal”, ja que no es veu igual que les altres persones i vol ser acceptat en aquesta societat. Quant va creixent, se n’adona que potser ell no es tan “anormal”, com es pensava si no que veu la possibilitat d’entendre que potser ell es el“normal” i els demès som els especials.

A la part final del relat, veiem com la definició de “normal” queda poc acabada, fins i tot com si fos una definició subjectiva. Al veure que ell es diferent als demes, és el que el motiva a arribar a ser una persona igual dins de la societat.

Alexandre acaba dient que, la diferència es purament extern, ja que l’interior de cada persona és igual; tothom esta dotat de intel·ligència, sentiments, etc.

              b.   Quin paper juga l’amistat en el dia a dia d’Alexandre Jollien i els seus companys?                                                                                                            Els éssers humans són socials per naturalesa , i per sentir-se més o menys “normal” necessitem gent al nostre voltant. Durant tot el relat d’Alexandre, es veu molt ben representada aquesta part del humà.  L’autor li dóna molta importància, ja que són els seus amics dels centres, que l’ajuden a aproximar-se a aquest estat de “normalitat”; molts no poden parlar, ni moure’s però sempre creen alguna forma de fer saber al Alexandre que estan al seu costat motivant-lo i ajudant-lo.  Mencionaré la part de la pàgina 31, que es titula “la generositat del veritable efecte”, on parla d’un intern que es deia Jean – no podia moure’s i quasi bé ni parlar-ne -, que quan l’Alexandre aprenia a caminar ell es reia; amb lo qual Jollien es motivava i intentava caminar millor per fer-lo callar, però com millor ho feia més fort reia. Més endavant, va entendre que Jean volia veure’l caminar normal, i l’única forma que podia fer per motivar era aquella. Alexandre du que sempre li estarà agraït. Desprès parla de la seva estància en el institut, el qual va voler integrar-se d’una forma ràpida.  Tenia que acceptar la seva pròpia discapacitat, però participant a les classes i comportant-se com algú “normal” la gent s’aproparia a ell, segons el seu criteri.

    c.    Quines eines dóna la filosofia a Jollien per assumir la seva condició física?                                                                                                                   Alexandre Jollie va conèixer la filosofia perquè va llegir dues frases d’una obra filosòfica: “Ningú és forçosament dolent” i “Coneix-te a tu mateix”. A partir d’ara va voler aclarir la seva forma de ser i com eren els seus educadors al centre.                                                                                       Els escrits filosòfics li van ajudar a donar-li un cert sentit a la realitat. Ens diu, que quan el metge li va dir que difícilment caminaria sense instruments, ell si va negà amb entusiasme i gràcies a la filosofia se’n va sortir.                                                                                                                                                                                                                                  Amb la filosofia, Alexandre arriba a acceptar i assumir la seva “anormalitat” i trobar la força necessària per poder portar una vida amb alegria.        

2.      Com creieu, vosaltres personalment, que ens pot influir “la mirada de l’altre” en la visió i construcció del propi “jo”? Intenteu fer-ne una reflexió autobiogràfica, prenent com a referència la vivència d’Alexandre Jollien.

a.       Li donem molta importància el que pensen els demes en la formació del nostre “jo”. La societat en la qual vivim, sembla que ja tinguin uns prototips de personalitats amb la qual tothom ha d’escollir una i conviure amb ella, sempre amb la mirada constant dels demes. No pots desviar-te, sembla ser, d’aquest dissenyats ja, si no la societat et marginaria.  La societat vol que tothom sigui igual, per tant a la mínima que algú es desvia, es troba en el punt e mira de tota critica. 

Per acabar de concretar la meva opinió, us parlaré de la meva època a l’escola durant l’E.S.O. Just desprès de la mort de la meva mare, tothom volia coneixem desprès de anys que podríem dir d’uns quants intents de “bulling” durant l’època primària, tot anava bé inclús m’estava integrant a la moda del moment: la forma de vestir, la forma de parlar o escriure missatges; o sigui que jo era un seguidor de la “ola “ social. Però tot va canviar, quan em certs problemes que tenia, vaig començar a detestar tot aquell moviment i la gent que el seguia – podria dir que inconscientment, però si ho feia era pel que en el fons ho pensava -, la gent va deixar d’apropar-se a mi i començà a parlar malament de mi a les esquenes. Em donava certament igual, degut a que durant un breu temps vaig poder reflexionar sobre tot el que passava, i vaig començar a pensar si era “jo” de veritat aquell  noi de principi de curs; la solució estava clara tenia que formar una personalitat que enquadres amb la meva forma de ser, i sobretot tenint en compte la maduresa que havia adquirit degut els fets de la meva mare.

Amb lo qual vaig començar a canviar la meva forma del “jo”, que era comú amb molts nois del curs, per fer el meu “JO” únic, valuós i personal.

La gent al principi no ho acceptava, intentava fer-me veure  que m’equivocava anant com volia, “que la gent deixaria d’anar amb mi” em deien;  inclús em van intentar tornar a fer “bulling” amb tanta mala fortuna que es van trobar amb la meva altre cara.

Però, tot i els intents de fer-me eliminar el meu nou “JO”, no van poder aconseguir-ho . Inclús, crec que la meva vivència va servir a moltes altres persones a desenganxar-se d’aquella “ola” que els manipulava i per fi podien ser ells mateixos.

El retorn

Desprès de tant de temps, estaria bé retornar agafar el fil i anant-vos posant el dia del nostre treball a la universitat dia rere dia...

Per començar farà dues setmanes vam assistir  al ITworldEdu en la seva 4 edició, ja que ens va invitar el nostre professor de TIC, també professor de seminari d’alguns dels meus companys.

La setmana passada degut a que teníem pont, sol vam poder fer tres dies classes. A història de l’educació, vam parlar de la pedagoga Montessori molt interessant, ja que estic  molt d’acord en la forma d’educar que ella proposa.

En seminari, teníem que entregar un treball sobre el llibre de “L’elogi de la feblesa”, d’Alexandre Jollie, el qual més endavant podreu veure el resultat de tal treball.

Aquesta setmana ha començat normal com sempre, amb la Cèlia hem començat a treballar en serio el tema del debat.

Espero que en els següents dies, poguí anant-vos explicant com avança el dia a dia a la universitat.

Salut