Comiat al blog i felicitacions

Arriba l'hora del adéus, espero que hagueu  gaudit i aprés alguna cosa de les que treballem a classe. Començà una setmana decisiva on hem d'estar atents a tot el que ens diguin els professors de cara els exàmens de gener, i també per acabar de perfilar alguns temes. Exposicions de companys, com jo, que tenim durant la setmana els desitjo tota la sort del món per acabar molt bé l'any i poder gaudir del sopar de nadal el dijous com mai.
Gràcies pel vostre seguiment i ens veiem aviat!

"El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío."

Horace Mann (1796-1859) Educador estadounidense.

A disfrutar del Nadal, força i salut!!

Cinefòrum sobre "la lengua de las mariposas" i presentació de l'educació a la II República

L'antepenúltim dia de seminari vam posar en comú les idees vistes per cada company de la pel·lícula " La lengua de las mariposas", i vam observar tot el que explicaré a continuació.


La inquietud que suposava l'educació com una de les constants a l'hora d'abordar la temàtica a prop de la violència en la Història, el seu ús i la seva justificació, i el consentiment i acceptació de la mateixa, va fer efecte tant en les intervencions com en les interrogants dels participants, que veien un seriós problema en la transmissió de continguts educatius com una de les peces d'arrencada de cara a una reacció davant l'estat d'anestèsia al qual sembla estar sotmesa les opinions públiques i ciutadania. Gairebé sense saber-ho, l'elecció del tema principal que oferiria la base d'aquest penúltim seminari, havia estat decidit fins i tot abans de reunir-se els membres integrants per deliberar.

El que al principi es va plantejar com una sessió completa dedicada a "L'educació durant la Segona República", per avatars d'organització que no vénen al cas, es va transformar, de manera molt oportuna, en una introducció al tema que tragués les teranyines de les nostresperspectives històriques per d'aquesta manera anar creant el brou de cultiu sobre el qual sembla es van a forjar les adreces de les propostes i idees a debatre.

Una pel · lícula, "La llengua de las mariposas", ambientada en els últims dies de la II República d'Espanya, serveix per donar el tret de sortida a la extrecha relació que pensem hi ha entre Educació i Història. L'amistat d'un nen i el seu mestre en un poble de Galícia és l'eix en què es valora un model d'escola basat en la llibertat i en l'educació com a agent liberalitzador. Del visionat d'aquesta pel · lícula són diversos els punts destacables que es posen sobre la taula, tots ells molt evidents al llarg de les seqüències.

En principi, sembla que hi ha una dicotomia entre un ensenyament lliure i laica, i un ensenyament promoguda per l'Església. Al llarg de la Història tant la religió i l'educació han estat molt vinculats l'un a l'altre, de fet sembla haver-hi un substrat important de religiositat en la transmissió, ja no només de coneixements, sinó també de continguts pròpiament educatius. En aquest sentit, la disciplina i la correcció són un dels fonaments bàsics de l'ensenyament religiós, mentre que l'aposta per la figura influent del mestre com a membre essencial en el procés educatiu és base en l'ensenyament laica i lliure. Religió i escola, són dos conceptes amb pretensions educatives, condemnats a enfrontar. Els que valguessin per aprendre "els llatins" sabien que el seu futur més proper estava entre les parets del seminari, en moltes ocasions l'únic centre educatiu i formatiu a disposició dels que eren escollits per seguir la vocació divina, trucada, això sí, a mig camí , i un cop finalitzats els estudis.

D'altra banda, aquesta figura del mestre, paternal i amic, coneixedor de tants aspectes de la vida científica i humana, el converteixen en model educatiu a seguir. El mestre del poble és un càrrec ple de "autoritat pròxima" que visita a la família, nucli principal de l'educació essencial, i es preocupa pel dia a dia dels seus pupils. Es tracta d'un model de mestre que aposta per un aprenentatge des de l'experiència i el descobriment. És un mestre proper, gairebé familiar, que evoca contemporànies tendències en educació destinades a portar la escueala a casa, educant en tots els aspectes, però des de la llar, lluny de les institucions o centres d'escolarització.


No obstant això, cal preguntar-se quant d'idealisme té el projecte educatiu pel qual va apostar la II República amb una llei d'educació revolucionària pel que fa a metodologia es refereix, fins a quin punt va calar i fins a quin punt va resultar molest. Per respondre a l'última de les preguntes, potser és suficient esmentar les xifres de mestres afusellats els primers mesos després de l'alçament de juliol del 36. La represàlia venia perquè eren mestres formats en partits polítics durant l'època de més militància política d'Espanya, de major mobilitat cultural i durant l'estructuració dels partits d'esquerres a la resta d'Europa. Molestar, i molt, que certs valors i principis inculcats en generacions d'estudiants lliures suposessin un greu risc per a la idea d'Estat que es preparava des dels sectors més reaccionaris i tradiconal de la societat espanyola. Fins i tot avui dia arriben a molestar cietos aires de llibertat entre els governs imperants.


Pel que fa, fins a quin punt va arribar a calar com plantemietos educatius tenint en compte el breu període de temps que van estar en Funcionament, una possible resposta potser s'amagui en el fet que després de l'aixecament militar hi va haver una resposta des de l'esquerra que no estava disposada a perdre tots els èxits assolits durant el govern de la República, el que alguns historiadors han considerat com una de les causes de l'desencadente de la Guerra Civil. Reformes agràries, eclesiàstiques i educatives (pilars bàsics) per molt bones intencions amb les quals van ser plantejades, van acabar sent la gota que fa vessar el got dels que no estaven disposats a permetre-.

Però ja no només es tracta de l'ambiciós i idealista projecte que la República havia planejat per l'educació de la joventut espanyola dels anys trenta, sinó que a posteriori podem plantejar-nos la possibilitat que aquells plantejaments i canvis, que auguraven millors temps per a Espanya, hagin caigut en la mitificació, és a dir, cal plantejar-se si les recents investigacions i aproximacions al tema de l'educació i ensenyament en les escoles de la República, únicament han estat observades a través d'un vidre que només permet veure el millor i deixa escapar lesmancances, si és que n'hi va haver, d'aquell sistema educatiu.


En aquest sentit, sorgeix el dubte a prop de les escoles per a nenes. Si es tractava d'un sistema que apostava per la igualtat de les persones, què passa amb l'educació femenina, quin lloc els quedava reservat per insistir en la seva formació també com a persones lliures ja amb dret a vot. Se sospita, si ens deixem portar per la coherència ideològica, que atès que la igualtat era una de les premisses a l'hora d'establir models educatius, moltes nenes van haver de compartir pupitre i aula amb altres nens, però sense oblidar que van tenir al seu disopsición escoles per a elles amb idèntics continguts als dels impartits als nens.


De tota manera, tot i l'evident vigència de la figura lectiva i educativa del mestre, no cal passar per alt que en el si familiar és on s'acaba per donar forma a la major part dels aspectes educatius, i en aquest sentit la figura de la mare o del pare, poden abastar la suficient autoritat com per truncar principis, valors i idees inculcades per un magisteri promogut des de la llibertat a través de coneixements bàsics i acadèmics.
Laïcitat, la recerca d'estímuls, el despertar de la curiosiadad, el descubrimineto per mediació de la pràctica, la preparació per a la vida i la formació de ciutadans, es presenten com a possibles vies cap a un model d'educació que s'expressa més enllà dels coneixements nets apresos a les aules. Sigui com sigui, el que sí és cert, és que l'educació o l'escola durant aquest periódo "oblidat i digne" de la II ª República, durés el que durés, manqués del que manqués, i ferís a qui ferís, es va veure enriquida de la modernitat de les idees que es van defensar en el context polític del moment, promovent el somni daurat del canvi, ja no només de l'educació, sinó també de l'ensenyament, la formació i la cultura. Somni perdut per l'esdevenir de la Història mateixa. Una Història que va deixar de ser la de "les patates vingudes d'Amèrica", i es va convertir durant dècades en la del "Imperi on mai es posava el sol".

Debat sobre horaris escolars

Ahir, després d'haver vist tots els meus companys procedir a fer els seus corresponents debats, ens tocava al meu grup i a mi. Al principi semblava que hi havia nervis però poc a poc et vas ficant en el tema tot desapareix, ens tocava defensar els horaris actuals. Era un tema difícil, però el rol que havia agafat com a conseller d'educació faria tot més fàcil del que semblava, ja que em tenia que guiar més per lleis i decrets davant les diferents preguntes.
Va ser un debat bastant tens o van volar diferents qüestions sobre el tema horaris, extraescolars, hores complementàries, la setmana blanca i la sisena hora.
Les conclusions que vam treure fent qüestionaris a diferents pares sobre els horaris dels seus fills els resultats van ser els següents:

1. Els horaris escolars que fan els vostres fills, es considereu adequats per a ells?

Un 80% van contestar que si, i un altre 20% que no. Una majoria de pares consideren adequats els horaris escolars dels seus fills, tots tenien jornada partida i el fet de que alguns tenien una hora més i altres una hora menys, no ha influït, per tant continuen veien adients els horaris escolars dels seus fills.
          I per a vosaltres?

Un 90% si i un 10% no.Molts van a treballar en una jornada intensiva i lis dona temps a anar-los a buscar per menjar i després tornar-los a portar.

En altres casos els deixen al menjador i van a buscar-los per la tarda. 

   2. Vostè treballa?

Un 80% si i un 20% no. La majoria de pares treballen, per tant, podem observar que en general, tots tenen una bona compaginació entre vida laboral i vida escolar dels seus fills.

   3.Quantes hores diàries entre setmana passa amb el seu fill o filla?

Un 11% menys de 10 hores, un 30% entre 10-16 hores, un 49% entre 16-18 hores i un 10% més de 18 hores. Una gran part entre 2-3 hores diàries, una part minoritària més de 5 hores diàries. Per últim, altre part minoritària passa menys de 2 hores diàries amb els seus fills, això pot ser degut a dos causes: Activitats Extraescolars o una mala compaginació entre vida laboral i familiar.

  4. Els vostres fills fan activitats extraescolars?

Un 99% si i un 1% no.

   En cas sí, quantes hores setmanals hi dediquen?, les escullen ells o vosaltres?

Un 65% entre 3-5 hores, un 25% entre 5-10 i un 10% més de 10 hores. 

 la majoria dels nens fan una hora mínima al dia d’activitats extraescolars o al menys 3 dies a la setmana una hora diària. Una gran part fa més d’una hora diària i una part més petita més de dos hores diàries setmanals d’activitats. Amb això podem veure que els nens tenen un horari bastant ocupat durant la setmana.

 5.Esteu d’acord amb que els vostres fills portin deures a casa?
Un 97% diu que si i un 3% NS/NC. En gran majoria estan d’acord en què els seus fills han de reforçar el treball que es fa a l’escola fent deures a casa.
 6.La quantitat de deures que els vostres fills porten a casa és adequada?
Un 58% diu que si i un 48% diu que no. Aquí podem trobar gran concurrència ja que alguns estan satisfets, però d'altres creuen que els seus fills necessitarien més per acabar de reforçar millor.


Actualment, és veritat que seguim tenim una filosofia educativa molt antiga i ens hem de posar a l'altura dels gran del món com Finlandia o Japó, però s'hauria de fer pas a pas i sense preses ja que així aconseguirem que tot surto com déu mana i l'educació cap els infants ens ho agrairà.

BLANQUERNA AMPLA: Debat sobre l'escola inclusiva

Avui hem pogut observar un altre debat dut a terme per companys on alguns defensaven la escola inclusiva i altres no; ha estat emocionant i hem pogut treure varies conclusions.


Com afirma Paolo Freire a El grito manso: «la jornada escolar entra en una rutina


quotidiana, en la qual no es pensa, simplement es viu». I això en els millors dels casos,
perquè, especialment en secundària, alguns educadors i educadores reconeixen obertament
que ni tan sols viuen la seva jornada. Que intenten sobreviure, arribar com sigui al mes de
juny per a perdre de vista a l'alumnat i carregar les piles abans de setembre. Ho afirmo amb
tristesa perquè, com a educadors i educadores que som, tenim l'obligació de conèixer, de
debatre, de preguntar-nos quin model d'educació tenim i quin volem. Les decisions sobre què i
com ensenyar, sobre què i com aprendre, no només depenen de l'alumnat, sinó també de
l'educació i l'escola que volem, de la finalitat que perseguim quan eduquem. Si volem
ensenyar en tot tipus de sabers (conèixer, fer, ésser, sentir, conviure) hem de pensar en una
escola inclusiva. No n'hi ha prou amb assegurar que desitjaríem que els nostres alumnes
fossin demà més autònoms, més crítics i més feliços. És necessari repensar si el model
d'educació actual permet arribar a aquest objectiu i canviar el que faci falta per a fer-ho
possible.


Les tres dimensions d’una educació inclusiva són:
             a. Crear CULTURES inclusives
             b. Elaborar POLÍTIQUES inclusives
             c. Desenvolupar PRÀCTIQUES inclusives


a. Crear CULTURES inclusives
 Aquesta dimensió està orientada cap a la creació d'una comunitat escolar segura, acollidora,
col·laboradora i estimulant, en la qual cadascú és valorat, com a fonament primordial per tal
que tot l'alumnat tingui uns majors nivells  d’aprenentetge. Pretén desenvolupar valors
inclusius, compartits per tot el professorat, pels estudiants, pels membres del consell escolar i
per les famílies, de manera que aquests valors es transmetin a tots els nous membres de la
comunitat escolar. Els principis que es deriven d'aquesta cultura escolar són els que guien les
decisions que es concreten en les polítiques escolars de cada centre i en el seu dia a dia, i
d'aquesta manera l'aprenentatge de tots i totes troba un suport en el procés continu
d'innovació educativa.   Alguns indicadors que ens poden ajudar a crear una cultura inclusiva poden ser els següents:
1. Construir comunitat

• Tothom mereix sentir-se acollit.  
•  Els estudiants s'ajuden uns a uns altres.  
• Els professors col·laboren entre ells.  
• El professorat i l'alumnat es tracten amb respecte.  
• Existeix col·laboració entre el professorat i les famílies.  
• El professorat i els membres del consell escolar treballen bé junts.  
•  Totes les institucions de la comunitat estan involucrades en el centre.  

 2 . Establir valors inclusius

• Es tenen expectatives altes sobre tot l'alumnat.  
• El professorat, els membres del consell escolar, l'alumnat i les famílies comparteixen una filosofia d'inclusió.  
•  El professorat pensa que tot l'alumnat és igual d'important.  
• El professorat i l'alumnat són tractats com persones i com posseïdors d'un «rol».  
• El professorat intenta eliminar totes les barreres a l'aprenentatge i la participació en el centre.  
• El centre s'esforça a disminuir les pràctiques discriminatòries.  

b. Elaborar POLÍTIQUES inclusives
 Aquesta dimensió pretén assegurar que la inclusió sigui al cor del procés d'innovació,
arribant a  totes les polítiques, perquè millori l'aprenentatge i la participació de tots
l’alumnat.
En aquest context es considera que «suport» són totes aquelles activitats que augmenten la
capacitat d'un centre educatiu per a atendre a la diversitat de l'alumnat. Totes les modalitats
de suport es reuneixen dintre d'un únic marc i es perceben des de la perspectiva del
desenvolupament de l’alumnat, més que des de la perspectiva del centre o de les estructures
administratives.
1. Desenvolupar una escola per a tots i per a totes

• Els nomenaments i les promocions dels docents són justes  
• S'ajuda a tot nou membre del professorat a adaptar-se al centre.  
•  El centre intenta admetre a tot l'alumnat de la seva localitat.  
• El centre fa que les seves instal·lacions siguin físicament accessibles per a tothom.  
•  Quan l'alumnat accedeix al centre per primera vegada se l’ajuda a adaptar-se.  
•  El centre organitza grups d'aprenentatge perquè tot l'alumnat es senti valorat.  

2. Organitzar el suport per a atendre la diversitat

•  Es coordinen totes les formes de suport.  
•  Les activitats de desenvolupament professional del professorat els ajuden a donar respostes a la diversitat de l'alumnat.  
• Les polítiques de «necessitats especials» són polítiques d'inclusió.  
•  Les polítiques d'orientació educativa i psicopedagògica es vinculen amb les mesures de desenvolupament curricular i de suport pedagògic.  
• S'han reduït les pràctiques d'expulsió per indisciplina.  
• S'ha reduït l'absentisme escolar.  • S'han reduït les relacions d'abús de poder entre iguals o bullying 

c. Desenvolupar PRÀCTIQUES inclusives
Aquesta dimensió pretén que les pràctiques dels centres reflecteixin la cultura i les polítiques
inclusives. Intenta assegurar que les activitats d’aula i les activitats extraescolars motivin la
participació de tot l'alumnat i tinguin en compte el coneixement i l'experiència dels estudiants
fora de l'entorn escolar. La docència i els suports s'integren per a orquestrar l'aprenentatge
de manera que se superin les barreres per a l'aprenentatge i la participació. El professorat
mobilitza recursos del centre educatiu i de les comunitats locals per a mantenir
l'aprenentatge actiu de tots i totes.
1. Orquestrar el procés d'aprenentatge

• Les unitats didàctiques responen a la diversitat dels alumnes.  
•  Les unitats didàctiques es fan accessibles a tots els estudiants.  
• Les unitats didàctiques contribueixen a una major comprensió de la diferència.  
• S'implica activament als estudiants en el seu propi aprenentatge.  
• Els estudiants aprenen de manera col·laboradora.  
• L'avaluació motiva els assoliments de tots els estudiants.  
• La disciplina de la classe es basa en el respecte mutu.  
• Els docents planifiquen, revisen i ensenyen en col·laboració.  
•  Els docents es preocupen de donar suport a l'aprenentatge i a la participació de tots els estudiants.  
• El professorat de suport es preocupa de facilitar l'aprenentatge i la participació de tots els estudiants.  
• Els «deures per fer a casa» contribueixen a l'aprenentatge de tots.  
• Tots els estudiants participen en les activitats complementàries i extraescolars.  

2. Mobilitzar recursos

• Els recursos del centre es distribueixen  de forma justa per a donar suport a la inclusió.  
• Es coneixen i s'aprofiten els recursos de la comunitat.  
•  L'experiència del professorat s'aprofita plenament.  
• La diversitat entre l'alumnat s'utilitza com un recurs per a l'ensenyament i l'aprenentatge.  
• El professorat genera recursos per a donar suport l'aprenentatge i la participació. 

Per a dur a  terme l’objectiu de caminar junts cap a una educació inclusiva “la guia per a
l'avaluació i millora de l'avaluació inclusiva” elabora un esquema basat en cinc passos:
1 . La formació de professorat
2 . L'anàlisi del centre
3 . L'elaboració del pla de millora de la convivència amb una orientació inclusiva
4 . La implementació dels aspectes susceptibles de millora
5 . L'avaluació del procés

Gràcies als companys que han realitzat el debat per ajudar-me a fer l'entrada avui al blog i ens hagin deixat més clar el tema de l'escola inclusiva que des de el meu punt de vista és tant important per un educació igual per a tots.

Espanyistàn, crisi immobiliària

La pel · lícula comença amb una Espanya que desperta ressacosa després d'una de les seves pitjors nits de borratxera. La metàfora és senzilla però eficaç i l'argument, a partir d'aquí, tracta de reconstruir aquesta nit de farra que van suposar els anys d'auge immobiliari al nostre país.I és que, a ulls de Saló, el nostre país estava vivint l'auge de la construcció sota la premissa del "carpe diem», gaudint del major període de bonança de la democràcia a costa del totxo, sense pensar en les conseqüències que tindria (i que va tenir) en el futur.Les causes a les quals apunta-La combinació de la Llei de Sòl de 1998 i Reforma Laboral de 2002. La primera, aprovada com a fórmula per facilitar l'accés dels joves a l'habitatge a través de l'augment de l'oferta immobiliària i la conseqüent baixada de preus. La segona, que segons l'autor de «Españistán» assenyala com la que va donar el cop de gràcia, pretenia fomentar la contractació per part dels empresaris per reduir l'atur.-La filosofia del «Spanish way of life», que es resumeix en comprar una casa a qualsevol preu i blanquejar a través de la construcció, el que va fer que la demanda d'habitatge es disparés i amb ella el preu del sòl, el que afavoria l'especulació.-La concessió indiscriminada d'hipoteques. Bancs i caixes van reduir enormement les exigències a l'hora de concedir una hipoteca o un crèdit. Això va generar, d'una banda, una falsa sensació de benestar i, d'altra, va alimentar el deute bancari amb entitats internacionals.-La crisi creditícia als EUA, que va desencadenar un efecte dòmino en bancs, caixes, empreses i famílies.Ningú se salva de la crítica. El vídeo proporciona dades reveladores com que el 2005 «Espanya construïa en un any més que França, Alemanya i Itàlia juntes». I, en qüestió de responsabilitats, ningú se salva: des de la mala gestió de la política immobiliària del govern Aznar, fins a la incompetència del govern de Zapatero a l'hora de frenar la bombolla immobiliària.Si l'anàlisi és encertat o no, haurà de jutjar cada un, però és indubtable que l'originalitat i la claredat amb la qual s'explica tan complexa crisi mereix, almenys, una mica d'atenció.

Alexander Sutherland Neill

Tornem a parlar sobre pedagogs moderns, i ara tocaria al torn al senyor Alexander Neill. Que podem dir
d'aquest home. Biogràficament podem dir que:

• fill d'un director d'escola, va viure de primera mà amb un organisme bastant important dintre l'organisme escolar.
• va estudiar literatura, no magisteri com molts altres pedagogs.
• Influencies de la seva obra:
• Rousseau
• Escola Nova 
• Anarquisme 
• Psicoanàlisi
• Va escriure moltes obres, per explicar la seva teoria educativa.

Va crear una escola Summerhill on es caracteritzava per la seva filosofia de:

1. Ambient de llibertat, llibertat no és el mateix que anarquisme ha d'haver certes restriccions.
2. Aparició de classes optatives
3. Els infants poden jugar tot el dia o dedicar-se a activitats manuals a tallers.
4. Horari de tarda dirigit a la dansa, el teatre, les festes...
5. Respecte per a la sexualitat lliure
6. Aparició de les assemblees generals, observem autogovern per part del alumnat
7. El mestre dóna amor
8. Està molt en contra del terme moralitzar

D'aquest pedagog em quedo amb la importància que li dóna a la autonomia del infant, no és total del tot perquè necessitar certes lleis. I de no pressionar-los a fer les classes que un currículum vol, sinó el propi interès del nen és el que el portarà a les seves metes educatives.

Debat sobre multilingüisme

El passat diluns vam veure com uns companys de classe van fer un debat sobre el multilingüisme a les classes de primària a Catalunys. Al principi m'agradava la part de no tindre que impossar-ho per la feina que corporta per un català tindre que aprendre i ensenyar tres llengües diferents; però poc a poc vaig entendre que era cada cop més important aconseguir-ho per:

• poder ajudar a integrar-se els alumnes nouvinguts al ritme normal de la classe
• conéixer més idiomes podria resultar un augment de les notes, sincerament si s'hagués treballat quan tocava molta gent de la meva generació no hagués tingut tants problemes.

Però ningú vol clar, treballar-ho del tot: Actualment el govern no crec que ens deixes aquesta realitat multilingüista perqué no l'his sortiria a compte davant els seus elegits.
Com podem veure satíricament  en la vinyeta següent;

 

Ara si que vull defensar el plurilingüisme ja que penso que és una base molt estimular per l'educació d'un infant.