Espanyistàn, crisi immobiliària

La pel · lícula comença amb una Espanya que desperta ressacosa després d'una de les seves pitjors nits de borratxera. La metàfora és senzilla però eficaç i l'argument, a partir d'aquí, tracta de reconstruir aquesta nit de farra que van suposar els anys d'auge immobiliari al nostre país.I és que, a ulls de Saló, el nostre país estava vivint l'auge de la construcció sota la premissa del "carpe diem», gaudint del major període de bonança de la democràcia a costa del totxo, sense pensar en les conseqüències que tindria (i que va tenir) en el futur.Les causes a les quals apunta-La combinació de la Llei de Sòl de 1998 i Reforma Laboral de 2002. La primera, aprovada com a fórmula per facilitar l'accés dels joves a l'habitatge a través de l'augment de l'oferta immobiliària i la conseqüent baixada de preus. La segona, que segons l'autor de «Españistán» assenyala com la que va donar el cop de gràcia, pretenia fomentar la contractació per part dels empresaris per reduir l'atur.-La filosofia del «Spanish way of life», que es resumeix en comprar una casa a qualsevol preu i blanquejar a través de la construcció, el que va fer que la demanda d'habitatge es disparés i amb ella el preu del sòl, el que afavoria l'especulació.-La concessió indiscriminada d'hipoteques. Bancs i caixes van reduir enormement les exigències a l'hora de concedir una hipoteca o un crèdit. Això va generar, d'una banda, una falsa sensació de benestar i, d'altra, va alimentar el deute bancari amb entitats internacionals.-La crisi creditícia als EUA, que va desencadenar un efecte dòmino en bancs, caixes, empreses i famílies.Ningú se salva de la crítica. El vídeo proporciona dades reveladores com que el 2005 «Espanya construïa en un any més que França, Alemanya i Itàlia juntes». I, en qüestió de responsabilitats, ningú se salva: des de la mala gestió de la política immobiliària del govern Aznar, fins a la incompetència del govern de Zapatero a l'hora de frenar la bombolla immobiliària.Si l'anàlisi és encertat o no, haurà de jutjar cada un, però és indubtable que l'originalitat i la claredat amb la qual s'explica tan complexa crisi mereix, almenys, una mica d'atenció.