BLANQUERNA AMPLA: Debat sobre l'escola inclusiva

Avui hem pogut observar un altre debat dut a terme per companys on alguns defensaven la escola inclusiva i altres no; ha estat emocionant i hem pogut treure varies conclusions.


Com afirma Paolo Freire a El grito manso: «la jornada escolar entra en una rutina


quotidiana, en la qual no es pensa, simplement es viu». I això en els millors dels casos,
perquè, especialment en secundària, alguns educadors i educadores reconeixen obertament
que ni tan sols viuen la seva jornada. Que intenten sobreviure, arribar com sigui al mes de
juny per a perdre de vista a l'alumnat i carregar les piles abans de setembre. Ho afirmo amb
tristesa perquè, com a educadors i educadores que som, tenim l'obligació de conèixer, de
debatre, de preguntar-nos quin model d'educació tenim i quin volem. Les decisions sobre què i
com ensenyar, sobre què i com aprendre, no només depenen de l'alumnat, sinó també de
l'educació i l'escola que volem, de la finalitat que perseguim quan eduquem. Si volem
ensenyar en tot tipus de sabers (conèixer, fer, ésser, sentir, conviure) hem de pensar en una
escola inclusiva. No n'hi ha prou amb assegurar que desitjaríem que els nostres alumnes
fossin demà més autònoms, més crítics i més feliços. És necessari repensar si el model
d'educació actual permet arribar a aquest objectiu i canviar el que faci falta per a fer-ho
possible.


Les tres dimensions d’una educació inclusiva són:
             a. Crear CULTURES inclusives
             b. Elaborar POLÍTIQUES inclusives
             c. Desenvolupar PRÀCTIQUES inclusives


a. Crear CULTURES inclusives
 Aquesta dimensió està orientada cap a la creació d'una comunitat escolar segura, acollidora,
col·laboradora i estimulant, en la qual cadascú és valorat, com a fonament primordial per tal
que tot l'alumnat tingui uns majors nivells  d’aprenentetge. Pretén desenvolupar valors
inclusius, compartits per tot el professorat, pels estudiants, pels membres del consell escolar i
per les famílies, de manera que aquests valors es transmetin a tots els nous membres de la
comunitat escolar. Els principis que es deriven d'aquesta cultura escolar són els que guien les
decisions que es concreten en les polítiques escolars de cada centre i en el seu dia a dia, i
d'aquesta manera l'aprenentatge de tots i totes troba un suport en el procés continu
d'innovació educativa.   Alguns indicadors que ens poden ajudar a crear una cultura inclusiva poden ser els següents:
1. Construir comunitat

• Tothom mereix sentir-se acollit.  
•  Els estudiants s'ajuden uns a uns altres.  
• Els professors col·laboren entre ells.  
• El professorat i l'alumnat es tracten amb respecte.  
• Existeix col·laboració entre el professorat i les famílies.  
• El professorat i els membres del consell escolar treballen bé junts.  
•  Totes les institucions de la comunitat estan involucrades en el centre.  

 2 . Establir valors inclusius

• Es tenen expectatives altes sobre tot l'alumnat.  
• El professorat, els membres del consell escolar, l'alumnat i les famílies comparteixen una filosofia d'inclusió.  
•  El professorat pensa que tot l'alumnat és igual d'important.  
• El professorat i l'alumnat són tractats com persones i com posseïdors d'un «rol».  
• El professorat intenta eliminar totes les barreres a l'aprenentatge i la participació en el centre.  
• El centre s'esforça a disminuir les pràctiques discriminatòries.  

b. Elaborar POLÍTIQUES inclusives
 Aquesta dimensió pretén assegurar que la inclusió sigui al cor del procés d'innovació,
arribant a  totes les polítiques, perquè millori l'aprenentatge i la participació de tots
l’alumnat.
En aquest context es considera que «suport» són totes aquelles activitats que augmenten la
capacitat d'un centre educatiu per a atendre a la diversitat de l'alumnat. Totes les modalitats
de suport es reuneixen dintre d'un únic marc i es perceben des de la perspectiva del
desenvolupament de l’alumnat, més que des de la perspectiva del centre o de les estructures
administratives.
1. Desenvolupar una escola per a tots i per a totes

• Els nomenaments i les promocions dels docents són justes  
• S'ajuda a tot nou membre del professorat a adaptar-se al centre.  
•  El centre intenta admetre a tot l'alumnat de la seva localitat.  
• El centre fa que les seves instal·lacions siguin físicament accessibles per a tothom.  
•  Quan l'alumnat accedeix al centre per primera vegada se l’ajuda a adaptar-se.  
•  El centre organitza grups d'aprenentatge perquè tot l'alumnat es senti valorat.  

2. Organitzar el suport per a atendre la diversitat

•  Es coordinen totes les formes de suport.  
•  Les activitats de desenvolupament professional del professorat els ajuden a donar respostes a la diversitat de l'alumnat.  
• Les polítiques de «necessitats especials» són polítiques d'inclusió.  
•  Les polítiques d'orientació educativa i psicopedagògica es vinculen amb les mesures de desenvolupament curricular i de suport pedagògic.  
• S'han reduït les pràctiques d'expulsió per indisciplina.  
• S'ha reduït l'absentisme escolar.  • S'han reduït les relacions d'abús de poder entre iguals o bullying 

c. Desenvolupar PRÀCTIQUES inclusives
Aquesta dimensió pretén que les pràctiques dels centres reflecteixin la cultura i les polítiques
inclusives. Intenta assegurar que les activitats d’aula i les activitats extraescolars motivin la
participació de tot l'alumnat i tinguin en compte el coneixement i l'experiència dels estudiants
fora de l'entorn escolar. La docència i els suports s'integren per a orquestrar l'aprenentatge
de manera que se superin les barreres per a l'aprenentatge i la participació. El professorat
mobilitza recursos del centre educatiu i de les comunitats locals per a mantenir
l'aprenentatge actiu de tots i totes.
1. Orquestrar el procés d'aprenentatge

• Les unitats didàctiques responen a la diversitat dels alumnes.  
•  Les unitats didàctiques es fan accessibles a tots els estudiants.  
• Les unitats didàctiques contribueixen a una major comprensió de la diferència.  
• S'implica activament als estudiants en el seu propi aprenentatge.  
• Els estudiants aprenen de manera col·laboradora.  
• L'avaluació motiva els assoliments de tots els estudiants.  
• La disciplina de la classe es basa en el respecte mutu.  
• Els docents planifiquen, revisen i ensenyen en col·laboració.  
•  Els docents es preocupen de donar suport a l'aprenentatge i a la participació de tots els estudiants.  
• El professorat de suport es preocupa de facilitar l'aprenentatge i la participació de tots els estudiants.  
• Els «deures per fer a casa» contribueixen a l'aprenentatge de tots.  
• Tots els estudiants participen en les activitats complementàries i extraescolars.  

2. Mobilitzar recursos

• Els recursos del centre es distribueixen  de forma justa per a donar suport a la inclusió.  
• Es coneixen i s'aprofiten els recursos de la comunitat.  
•  L'experiència del professorat s'aprofita plenament.  
• La diversitat entre l'alumnat s'utilitza com un recurs per a l'ensenyament i l'aprenentatge.  
• El professorat genera recursos per a donar suport l'aprenentatge i la participació. 

Per a dur a  terme l’objectiu de caminar junts cap a una educació inclusiva “la guia per a
l'avaluació i millora de l'avaluació inclusiva” elabora un esquema basat en cinc passos:
1 . La formació de professorat
2 . L'anàlisi del centre
3 . L'elaboració del pla de millora de la convivència amb una orientació inclusiva
4 . La implementació dels aspectes susceptibles de millora
5 . L'avaluació del procés

Gràcies als companys que han realitzat el debat per ajudar-me a fer l'entrada avui al blog i ens hagin deixat més clar el tema de l'escola inclusiva que des de el meu punt de vista és tant important per un educació igual per a tots.